Pateixes de gota? Coneix les millors estratègies per prevenir els atacs i millorar la teva qualitat de vida

Prevencio de la gota

És una malaltia  inflamatòria produïda per l’acumulació  d’àcid úric en forma de cristalls a les articulacions, tendons, pell, ronyó,… La malaltia causa brots d’inflamació articular que poden ser molt dolorosos i incapacitant.

 S’associa a malaltia renal crònica i a malalties cardíaques.

Inicialment es tractava d’una malaltia crònica però actualment es disposa de tractaments per eliminar els dipòsits d’àcid úric i per tant és una malaltia curable.

Què és l’àcid úric?

És un compost format per carboni, nitrogen, oxigen i hidrogen que es forma quan el cos descomponen unes substàncies dels aliments anomenades purines.

¿És el mateix tenir l’àcid úric en sang elevat (hiperuricèmia) que patir gota?

No, la hiperuricèmia és un valor analític. Només un 20-30% de pacients amb nivells elevats d’àcid úric en sang desenvoluparan la gota.

Quines causes la produeixen?

La gota es pot produir per una disminució de l’eliminació per l’orina de l’àcid úric o per un augment en la seva producció. 

L’origen primari es desencadena per causes genètiques i l’origen secundari està relacionada amb malalties (del ronyó principalment) o fàrmacs que augmenten la seva producció o disminueixen la seva eliminació.

Quins son els símptomes?

Es donen en articulacions (artritis), tendons (tendinitis) i a les bosses que envolten les articulacions (bursitis). La inflamació té lloc de forma ràpida i intensa. L’articulació afectada es posa vermella i calenta i impedeix el normal moviment. Acostuma a produir-se als dits de les mans i peus. La zona inflamada és torna tant sensible que un simple contacte produeix molèsties. Si la gota afecta al dit gros del peu rep el nom de podagra.

Si la gota no es tracta es poden formar a cúmuls de cristalls d’urat que es coneixen com tofus que destrueixen les articulacions.

Com es diagnostica?

S’extreu líquid articular d’alguna articulació afectada per la malaltia i s’estudia al microscopi. Si s’observen cristalls d’urat dintre les neutròfils (un tipus de globus blancs) el pacient pateix gota.

També es poden fer ecografies o radiografies per a la seva detecció.

A quin metge he de consultar?

Al reumatòleg en primer lloc, però també tenen molta experiència els metges de família i els uròlegs.

Consells a tenir en compte:

  • Si l’articulació afectada està a la cama o al peu, col·locar la cama enlaire.
  • Aplicar fred a la zona afectada durant uns minuts varies vegades al dia
  • Fer repòs
  • Beure aigua abundant
  • No cal embenar la zona afectada

Com es baixa el nivell d’àcid úric?

Fent servir tractament farmacològic. Hi ha diferents opcions terapèutiques. El metge li recomanarà la més adient en el seu cas.

Es normal que a l’inici del tractament farmacològic es donin reaccions d’inflamació però no s’ha d’interrompre el tractament, en pocs dies els nivells d’àcid úric en sang baixen i els dipòsits es desfan. L’objectiu del tractament és tenir uns nivells d’àcid úric en sang per sota de 5-6mg/dl.

A més seria interessant seguir els següents consells generals i nutricionals per a prevenir els nivells elevats d’àcid úric en sang.

Consells generals

-Controlar el pes

-Gestionar l’estrès

-Caminar descalç sobre l’herba

-Prendre el sol

-Fer banys de vapor, sauna

Consells nutricionals

-Evitar el dejuni perllongat

-Evitar l’excés de menjar

-Beure 2 litres d’aigua diaris (millor alcalina)

-Disminuir la ingesta d’aliments rics en purines. Limitar la ingesta de proteïnes a menys de 0,8g/Kg de pes al dia

-Seguir una dieta rica en fruites, verdures, hortalisses i cereals

-Evitar el restrenyiment

Aliments desaconsellats (rics en purines):

-Rebosteria i pastisseria amb cacau

-Soja, llenties, faves i pèsols

-Col, espinacs, coliflor, espàrrecs, api, cebes, xampinyons

-Llet sencera i formatges grassos

-Embotits, carn de caça i vísceres

-Truita, tonyina, sardina, anxova i marisc

-Begudes alcohòliques

-Salses, paté, brou de carn i extractes de carn i marisc

Escrit per: Paula Hernández Pérez, farmacèutica.

Font: Unidad de Investigación de la Sociedad Española de Reumatología (SER); www.farmaceuticonline.com