Picades d’insectes i d’altres animalons

En l’ambient en què ens movem, són freqüents les lesions produïdes per animals petits, principalment insectes i aràcnids, que quan piquen inclouen sota la pell substàncies que ocasionen trastorns diversos, generalment locals Només de l’1 al 2% de les picades produeixen trastorns al·lèrgics generalitzats i fins i tot poden arribar a produir un xoc anafilàctic en persones al·lèrgiques a les substàncies inoculables. Això es produeix més sovint en el cas de picades d’abella o de vespa. En cas de picades en persones al.lègiques caldria anar al metge el més aviat possible.

ANIMALS QUE OCASIONEN PICADES EN L’HOME

És important tenir un coneixement ampli sobre el tipus d’insecte que pica per a fer servir el tractament adequat.

El grup més perillós pertany a la família dels himenòpters: les abelles, que viuen en grans agrupacions i són més defensives que ofensives; les vespes, groga i negra, solen fer el niu en llocs freqüentats per l’home i són molt agressives; el borinot és una espècie defensiva que només ataca si se’l molesta.

Consells per a picades d’abelles, vespes o borinots:

Una picada d’abella pot haver deixat el fibló clavat en la pell.

-Intentar treure el fibló sense trencar-lo i ho podem fer rascant amb l’ungla o amb una navalla

– aplicar gel que faci baixar la inflamació i el dolor

-aplicar compreses impregnades d’aigua freda i llimona, vinagre o amoníac

-no aplicar fang a la picada ja que pot haver perill d’infecció

Un altre grup és el de les mosques xucladores de sang que són comensals d’animals: el tàvec, el moscalló, la mosca negra i la mosca de la daina.

Un altre grup són els mosquits que piquen preferentment en les zones de la pell més descobertes, malgrat que també poden travessar la roba del vestit. Habitualment, aquestes picades només produeixen una inflamació de la zona afectada, que pot coure o fer un cert mal. El grau d’inflamació que es produeix varia segons la sensibilitat individual de cada persona.

Algunes espècies d’aranyes poden picar l’home. En el nostre país però, no hi ha cap espècie d’aranya verinosa, la picada de la qual pugui posar en perill la vida d’un ésser humà. Hi ha espècies que poden causar una inflamació a la zona lesionada, on també s’hi poden formar butllofes. Rarament es presenten complicacions però és aconselable la visita al metge. També és útil aplicar gel per fer disminuir la inflamació i la simptomatologia.

Les espècies d’escorpins que trobem per la nostra zona no són perilloses, però quan piquen inoculen una substància molt irritant, que causa dolor molt intens. Per alleujar-lo col.locarem la part lesionada en aigua molt calenta. Així dilatarem els vasos sanguinis i la substància inoculada es difondrà per tot l’organisme i la concentració i els efectes disminuirán. En aquest tipus de picada sempre será convenient acudir a un centre sanitari.

També són freqüents les lesions cutànies originades pel simple contacte amb l’animal, com és el cas de les processionàries.

Les lesions més freqüents en el nostre medi marí són les que produeixen els eriçons de mar o garotes. Es caracteritzen per presentar la superfície del cos coberta d’unes pues llargues i dures, que en algunes espècies contenen una substància verinosa, però que no resulta tòxica per a l’ésser humà. Sovint les lesions es produeixen en trepitjar inadvertidament aquests animals quan la gent camina per les roques sense calçat adequat que protegeixi es plantes dels peus. Generalment, les pues clavades es trenquen i queden incrustades en la pell. Hi ha lesió amb dolor i inflamació al voltant de la pua.

En el cas d’haver trepitjat un eriçó de mar, recomenem:

-evitar posar el peu afectat a terra perquè les pues no es clavin més

-treure les punxes clavades de forma correcta cap enfora amb una agulla fina

 -no fer servir pinces perquè la pua es podría trencar i els trossets més petits es podrien desplaçar a teixits més profunds

-rentar la lessió i aplicar un antisèptic

Uns altres animals que es poden trobar al mar i que poden causar lesions són les meduses.

Què son les meduses?

Hi ha moltes espècies diferents i de mides molt variades, però algunes són específiques del Mediterrani. Quan la medusa toca la seva presa, o la nostra pell, es produeix un estímul dels seus sensors i s’activen els mecanismes de la picada, que es produeix ràpidament, injectant-se la substància verinosa dintre de la pell. Aquest fet produeix una inflamació dolorosa, generalment limitada amb possible formació de butllofes, i sense una cura adequada es pot produir una infecció. Hi ha persones que tenen altres símptomes, com ara el mal de cap, mareig, vòmits, espasmes musculars, i fins i tot alteracions cardíaques o respiratòries.

Consells per evitar les picades de medusa:

-no ficar-se a l’aigua quan s’observa la presència de meduses o banderes a la platja que t’alerten de la seva presenència.

 -Es poden utilitzar productes fotoprotectors repel·lents de meduses.

Què cal fer si et pica una medusa?

1r mantenir la persona afectada en repòs

2n retirar les restes de medusa o punxes amb unes pinces o guants, però mai amb els dits.

És molt important no fregar la zona afectada ni tocar-la amb les mans.

3r rentar la zona afectada amb aigua de mar si és possible i, en cas que no ho sigui, cal aplicar aigua freda, però mai no s’ha d’aplicar aigua dolça de forma directa sobre la picada, sinó amb un plàstic, durant 15 minuts.

4t posar fred per calmar el dolor

5è protegir del sol

6ê Es pot prendre algun analgèsic per calmar el dolor, en el cas que sigui molt fort.

També es pot posar un antihistamínic tópic durant 48-72 hores i cobrir la zona de la pell afectada per a protegir-la del sol. Si els símptomes persisteixen passat aquest temps o si la picada és severa, cal adreçar-se a un centre mèdic.

Consells generals per evitar que ens piquin:

Matenir higiene corporal

-No permetre que els nens juguin en zones d´enderrocs i amb brossa.

 -Procurar de no caminar descalç sobre l´herba ja que les vespes hi construeixen els seus nius.

-Si va per la platja i zones rocalloses utilitzi un calçat adequat.

-No fer moviments bruscs per apartar els himenòpters (vespes i abelles), n´hi ha molts que només piquen de forma espontània.

-Evitar menjar fruita caiguda dels arbres sense examinar-la abans.

 -Escollir vestits de colors clars i, si és possible, evitar perfums, cremes i vestits de flors i de colors brillants.

– Si està en un país tropical, procurar portar coberts els braços i les cames. També es pot utilitzar un sistema per allunyar o eliminar els insectes, ja siguin aplicacions tòpiques sobre la pell descobeta, amb la precaució pròpia en les persones que pateixen d´al·lèrgia, com en el medi ambient mitjançant polvoritzacions o sistemes elèctrics difusors.

– Un repel·lent d´insectes no ha de ser tòxic, no ha de produir irritació ni al·lèrgia, i ha de ser inocu. Ha de fer una olor discreta, protegir unes quantes hores, ser efectiu contra el més alt nombre possible d´insectes, i resistir totes les condicions ambientals. El repel·lent que sovint es recomana és el DEET (Dietiltoluamida 20-25%).

Es representen en forma de roll-on, llets, locions, barres, vaporitzadors, stick-gel…

-L´essència de citronel·la també té un efecte repulsiu sobre una gran varietat d´insectes, entre els quals hi ha mosquits, mosques, àcars i abelles. S´ha d´abocar una miqueta d´aquesta essència sobre el filtre que l´acompanya i deixar que s´evapori en el lloc on es vulgui estar sense picades.

En general, aquests productes protegeixen entre 6 a 8 hores, com a precaució, haurem d´evitar el contacte amb els ulls, les mucoses, les zones sensibles o malaltes de la pell i ferides. Si hi ha hagut contactes amb els ulls s´han de rentar immediatament amb abundant aigua. Hi ha formulacions per a nens que no contenen alcohol.

TRACTAMENT FARMACOLÒGIC

Hem d’observar la lessió produïda:

-en lessions lleus en pacients sense antecedents d’al.lèrgies es recomana un antihistamínic tópic com el Fenistil®

-en lessions tipus ampolla es recomana permanganat potàssic o iode com el Topionic®

-en lessions tipus púpul.la es recomanen corticosteroides tòpics. Hi a 4 graus de potencia d’aquest grup de fàrmàcs. El metge recomenarà el més adient en cada cas.

També hi ha productes de venta lliure en farmàcies per alleujar els símptomes de les picades que combinen diferents principis actius per a calmar el dolor, desinflamar, desinfectar… com per exemple Repelbite®, Talquistina postpica®

Escrit per: Paula Hernández Pérez, farmacéutica.

Font: www.farmaceuticonline.com

Circular farmacéutica nº 13 any 1995