El passat dia 12 de desembre es va celebrar el dia mundial de la disfàgia.
La disfàgia és una alteració en el procés de deglució que impedeix empassar bé.
Pot presentar-se amb els líquids, els sòlids o bé ser mixta.
El problema pot aparèixer quan l’aliment o el líquid es dispersa per la boca, s’obstrueix a la gola i/o es desvia cap als pulmons.
Segons la guia de disfàgia. Gestió de la disfàgia en AP, 2020: “La mort pneumònia aspirativa és la principal causa de mort en persones amb malalties neurològiques i pacients fràgils amb alteració de la deglució; i la tercera causa de mort en els majors de 85 anys”.
L’ennuegament afecta únicament als humans degut a que tenim un espai orofaringe més gran que la resta dels animals.
Es calcula que a Espanya pateixen disfàgia més de 2 milions de persones i que el 90% de la població que pateix aquest trastorn no està diagnosticada.
Afecta al 16% de la població major de 65 anys i al 30% de la població major de 80 anys.
Com es classifica la disfàgia?
Es classifica segons l’òrgan afectat. Pot ser: orofaringe o esofàgica.
Qui pot tenir disfàgia?
- Persones majors de 70 anys. En envellir disminueix la funció muscular en general i la de llengua i els músculs de la gola.
- A les persones que tenen menys de 20 peces dentals, tenen mala adaptació de la dentadura postissa i la poca producció de saliva.
- Persones amb malalties neurològiques com l’Alzheimer o el Parkinson.
- Persones que han sofert un ictus.
- Persones que pateixen esclerosi múltiple o ELA.
- Persones amb càncer de cap i coll.
- Persones que reben tractaments com la quimioteràpia o la radioteràpia al cap i al coll.
Com detectar la disfàgia?
És important reconèixer els pacients que estan en risc d’aspiració i de desnutrició. Ara farem un llistat dels signes i símptomes per a detectar-la.
- Evidents: ennuegaments freqüents, deglucions fraccionades, residus de menjar en la boca o llengua, baveig; tos durant o després dels àpats; durada excessiva del menjar o rebuig per menjar.
- No tant evidents: pics de febre de repetició sense causa aparent; pneumònies de repetició; infeccions urinàries de repetició; pèrdua de pes involuntària; canvis de veu després de la deglució.
Hi ha un qüestionari d’autocribatge que ajuda a conèixer les dificultats per empassar anomenat Eina Eating-AssessmentTool (EAT-10). Consisteix en 10 preguntes que es valoren de 0 (sense problemes) a 4 (un problema seriós). Si la puntuació total és més gran o igual a 3, pot presentar problemes per empassar de manera eficaç i segura. És recomanable compartir els resultats amb el metge per valorar les opcions de tractament.
Quines complicacions pot tenir la disfàgia?
- Disminució de la ingesta d’aliments i líquids (es fa una ingesta més petita, alimentació poc variada i pèrdua de gana) tot això té com a conseqüència una desnutrició i deshidratació.
- Augmenten les infeccions respiratòries en passar aliments, begudes i saliva als pulmons.
- Afebliment del sistema immunitari, pèrdua de força muscular i disminució de la qualitat de vida.
- Risc de mort per pneumònia d’aspiració de les bactèries que tenim a la boca o faringe en persones que tenen dificultat per tossir.
Consells per millorar la qualitat de vida en pacients amb disfàgia
1. Adoptar bons hàbits en els àpats:
- Menjar en un ambient tranquil, sense distraccions (televisió, ràdio, etc.) i sense pressa, intentar no parlar mentre es menja.
- Evitar menjar en estat endormiscat o agitat.
- Menjar en posició asseguda, amb l’esquena lleugerament cap endavant i els peus tocant el sòl. Si no pot aixecar-se del llit, usar coixins per a incorporar-se el més possible.
- En empassar, mantenir la barbeta lleugerament inclinada cap avall.
- Introduir poca quantitat d’aliment en la boca. Donar una nova cullerada d’aliment sol.
- Quan s’ha empassat l’anterior. Es poden utilitzar culleres per a postres.
- Mantenir-se assegut o incorporat durant 30 a 60 minuts desprès d’haver dinat.
- Menjar sol i al seu ritme si el pacient és autònom.
2. Seguir una dieta adequada
- Combinar l’administració d’una cullerada amb aliment amb una altra sense facilita la deglució.
- Menjar aliments tous: canelons, pastís de peix, truita o compota de fruita.
- Oferir triturats que tinguin una textura uniforme, sense grumolls, espines o llavors.
- No afegir més líquid del necessari en els triturats, augmenta el volum i redueix el valor nutritiu de l’àpat.
- Preparar dietes que vinguin de gust.
- Potenciar el sabor usant espècies, herbes aromàtiques o altres condiments.
- Assegureu l’aportació de nutrients i una bona hidratació.
- Si no és possible assegurar l’aportació nutricional o aconseguir les textures per empassar de forma segura: us aconsellem que utilitzeu productes d’Alimentació Bàsica Adaptada que tenen un alt valor nutricional en poc volum i estan reforçats amb proteïnes, vitamines i minerals.
3. Evitar prendre els següents aliments que considerem de risc
- Fruites i verdures amb llavors (kiwi, maduixa).
- Aliments enganxosos (puré de patata, plàtan, caramels,…).
- Aliments que s’esmicolin a la boca (pa torrat, galetes).
- No incloure diferents consistències en un mateix plat (sopa de fideus, iogurt amb trossos,…).
- Evitar menjar fruits secs sòlids.
4. Espessir els líquids
- Utilitzar espessidors comercials que modifiquen la textura dels líquids o els aliments sense alterar el seu sabor) o substituir l’aigua per aigües gelificades (tenen sabors maduixa, poma, llimona, taronja o gerds). En casos greus de disfàgia els espassant de sabor neutre els finança la seguretat social.
Per preparar aigua amb espassant: posar primer la quantitat d’espassant i després afegir l’aigua (generalment 100ml però depèn de cada espassant), remenar entre 15-30 segons i deixar reposar aproximadament 1 minut.
- Prendre cada hora i mitja líquids de viscositat adaptada o aigües gelificades.
- No utilitzar gelatines comercials. No mantenen la viscositat i en contacte amb la saliva poden liquar-se a la boca ennuegant al pacient.
- Evitar palletes, xeringues i gots alts. Usar gots amples i amb finestra per col·locar el nas. Fer servir culleres de postres enlloc de les grans.
- Espessir fins a aconseguir la viscositat adequada segons el grau de disfàgia. Les textures de menys a més viscoses son: nèctar, mel o púding.
- Hi ha alimentació ja preparada llesta per a consumir amb textura suau i uniforme que s’ha adaptat a aquests tipus de pacients (com els purés de Meritene®). No es pot donar alimentació infantil a aquest tipus de pacients ja que en cada etapa de la vida es necessiten uns nutrients específics.
- Assegurar que el que mengen aquests pacients tingui una qualitat de calories suficient ja que aquests pacients no mengen gaire quantitat d’aliment.
- Existeix suplementació nutricional oral amb textura modificada per aquells pacients que només ingereixen el 50% dels seus requeriments nutricionals com per exemple Nestlé Resource crema 2.0 de vainilla.
5. Promoure la higiene oral
- Netejar la boca, les dents i la llengua abans i després de cada menjar, o almenys matí i nit.
- Utilitzar netejadors de llengua (sempre de darrere cap a la punta de la llengua) i gases impregnades amb col·lutori.
- És més efectiu fregar amb el raspall que l’ús de pasta dentifrícia.
- Emprar un col·lutori antisèptic per a reduir la colonització oral, excepte en pacients amb traumatisme orofaringe.
- Evitar usar irrigadors bucals per risc d’ennuegada.
- Netejar adequadament les pròtesis dentals i el seu recipient d’emmagatzematge.
- En cas de disfàgia greu, es poden utilitzar raspalls suaus connectats a aspiració.
6. Fer exercici
La recuperació de la funció muscular està relacionada a l’activitat física.
Fomentar l’autonomia del pacient per a realitzar les activitats diàries és bo per mantenir la massa i força muscular.
Promoure l’activitat física, com caminar o realitzar exercicis de força, afavoreix una millor deglució.
7. Prendre correctament la medicació
La disfàgia complica l’administració de medicaments i pot provocar errors de medicació.
És important identificar aquells medicaments que poden causar la disfàgia o agreujar-la.
L’estratègia d’elecció és canviar de forma farmacèutica de medicament sempre que sigui possible per una més fàcil d’empassar (formes líquides per exemple).
Està contraindicat manipular els medicaments triturar la medicació o obrir unes càpsules pot alterar la seva efectivitat i/o seguretat. Consulteu amb el metge o farmacèutic les formes farmacèutiques que us recomanen.
Els professionals disposem de l’aplicació DEGLUPHARM que permet informar al pacient amb problemes de disfàgia sobre la correcta administració dels seus medicaments.
Informa de:
- si es tracta d’un medicament perillós pel risc d’ennuegament.
- si és un medicament de forma farmacèutica oral que permet la manipulació per a que la persona amb disfàgia s’ho pugui empassar més fàcilment i com fer-la.
- o si pel contrari la manipulació està contraindicada.
Abans de barrejar els medicaments amb aliments o espassant és necessari conèixer les possibles interaccions.
És molt important per a la presa dels medicaments els següents consells:
- Escollir formes farmacèutiques que no requereixin de manipulació.
- Beure suficient aigua abans i després d’empassar el medicament (uns 100ml).
- Prendre la medicació assegut o semi assegut.
- No ajeure’s fins que passin 5-10 minuts de la presa del medicament.
Recursos
No prendre correctament els medicaments pot alterar la seva efectivitat i seguretat .
Deglufarm: app que permet consultar si un medicament es pot prendre triturat i conservar les seves propietats o si es pot canviar de forma farmacèutica per a facilitar la presa de medicaments en persones amb disfàgia.
https://www.agorasanitaria.com/vivircondisfagia/: en aquesta web trobaràs vídeos que t’ensenyaran com espessir els líquids per evitar ennuegaments segons el grau de disfàgia que tingui el pacient. Es pot necessitar una viscositat nèctar, mel o púding.
www.vivircondisfagia.es: informació per a la població sobre la disfàgia que inclou les causes, tipus, conseqüències i consells.
Font: Campaña de sensibilización de la disfagia (Àgora formació sanitària virtual COFB) EAT-10 Belafsky PC, Mouadeb DA, Rees CJ, Pryor JC, Postma GN. Allen J. Leonard RJ. Annals of Otology Rhinology and Laryngology 2008.
Escrit per: Paula Hernández, farmacèutica.