Lactància materna. Com viure una experiència saludable

Lactancia materna. Mama y bebé en brazos

La lactància materna és una pràctica ancestral que ofereix innombrables beneficis tant per al nadó com per a la mare. Aquí hi ha alguns punts importants sobre la composició i característiques de la llet materna:

  • Composició variable: La llet materna té una composició variable al llarg del dia i segons les necessitats del nadó.
    • Inici de la presa: Al principi de la presa, la llet és rica en elements hidrosolubles, amb un color semblant a l’aigua de coco o blau clar.
    • Meitat de la presa: A meitat de la presa, augmenta la concentració de caseïna, adquirint un color blanc opac.
    • Final de la presa: Al final de la presa, la llet és més rica en lípids, presentant un color groc.
  • Olor i sabor: La llet canvia d’olor i sabor en funció de la dieta de la mare, proporcionant varietat al nadó.
  • Autoregulació: La quantitat de llet s’autoregula; a més succió del nadó, hi ha una major producció de llet, assegurant sempre un subministrament adequat.

Beneficis de la lactància pel nadó

  • Adaptada al sistema digestiu: La llet materna està perfectament adaptada a un sistema digestiu immadur, cosa que facilita la seva digestió i absorció de nutrients essencials.
  • Enforteix el sistema immunitari i antioxidant: La llet materna conté anticossos i antioxidants que reforcen el sistema immunitari del nadó, protegint-lo contra infeccions i malalties.
  • Fomenta el creixement físic i intel·lectual: Gràcies als omegues 3, 6 i les esfingomielines presents a la llet materna, el nadó experimenta un desenvolupament físic i intel·lectual òptim.
  • Desenvolupament emocional: La lactància materna afavoreix un desenvolupament emocional saludable en establir un fort vincle amb la mare, proporcionant seguretat i confort al nadó.
  • Reducció del risc de malalties: Alletar disminueix significativament el risc de càncer infantil, diabetis i mort sobtada del lactant, proporcionant una base sòlida per a una vida més saludable.

Beneficis de la lactància per la mare

  • Contracció de l’úter: L’alletament ajuda a contraure l’úter després del part, reduint el risc d’hemorràgies i accelerant la recuperació física.
  • Facilita la recuperació física: Alletar ajuda la mare a perdre el pes guanyat durant l’embaràs més ràpidament i en facilita la recuperació física general.
  • Enforteix l’enllaç afectiu: L’alletament matern reforça l’enllaç emocional entre mare i fill, creant moments íntims de connexió i suport mutu.
  • Reducció de la depressió postpart: Alletar disminueix la incidència de la depressió postpart, gràcies a l’alliberament d’hormones com l’oxitocina que promouen el benestar i la felicitat.
  • Menor risc de càncer i osteoporosi: Les dones que alleten tenen una incidència menor de càncer d’ovaris i de pit, i també disminueix el risc d’osteoporosi en el futur.

Recomanacions generals per a una lactància reeixida

  • Lactància a demanda: La lactància ha de ser a demanda i permet que el nadó marqui les pautes d’alimentació. Això significa alimentar el nadó sempre que mostri senyals de gana, com buscar el pit, llepar-se les mans o inquietar-se.
  • Sense horaris fixos: No cal seguir horaris estrictes ni esperar que “li toqui” menjar. La llet materna es digereix ràpidament, per la qual cosa el nadó pot necessitar alimentar-se més sovint que els intervals habituals recomanats per a l’alimentació amb fórmula.
  • Oferir ambdós pits: Deixa que el nadó mami del primer pit tot el que vulgui fins que el deixi anar per si mateix. Després, ofereix-li l’altre pit. Això assegura que el nadó rebi tant la llet inicial, rica en lactosa, com la llet final, més rica en greix, essencial per a un creixement saludable.
  • Preses freqüents: Es recomanen preses freqüents, de 8 a 12 vegades diàries. Aquestes preses freqüents estimulen la producció de llet i asseguren que el nadó rebi la nutrició necessària per al desenvolupament.
  • Evitar pauses llargues: evita pauses llargues de 5-6 hores entre preses, ja que poden disminuir la producció de llet i fer que el nadó no rebi la quantitat adequada d’aliment. Els bebès necessiten alimentar-se amb regularitat per mantenir-se saludables i per assegurar una producció de llet constant.
  • Presa nocturna: Almenys cal fer una presa nocturna. Això ajuda a mantenir alts nivells de prolactina, l’hormona responsable de la producció de llet. A més, la llet nocturna té una composició diferent, amb nivells més alts d’oxitocina, melatonina i triptòfan, que afavoreixen el son tant de la mare com del nadó.
  • Durada i freqüència variables: La durada i la freqüència de les preses varien segons ledat del nadó. Al principi, el bebè mama més sovint i fa preses més curtes. A mesura que creix, les preses es poden espaiar més i durar més temps. És important ser flexible i adaptar-se a les necessitats canviants del nadó.

Eines per valorar si s’està fent una lactància correcta

1)Deposicions del nadó: mínim dos diàries.

2)Color pell nadó: rosadet.

3)Miccions: el nadó ha de orinar mínim 5 cops al dia.

4)Pes: hi ha una pèrdua de pes al néixer del 7-10% que es recupera als 15 dies de vida. Les primeres 6 setmanes de vida el nadó ha de guanyar 20 g de pes diaris. A partir d’aleshores  i fins els 4 mesos: entre 110 i 230 g per setmana. Dels 4 a 6 mesos entre 85 i 140 g per setmana i després de 40 a 85 g per setmana.

6)Regurgitació i vòmits: fins els 7 mesos és normal que hi hagi una regurgitació sense esforç al acabar les preses. Si hi ha esforç  es recomanaria anar al pediatre per a que ho valori.

Quins complements nutricionals es recomanen durant la lactància?

FERRO i VITAMINA A: si la dona no té deficiències no es recomana afegir-los com a complements.

IODE: les necessitats de iode per a la dona en període de lactància suposen el doble. Es recomana un suplement per aconseguir 290 mcg. Si es tenen problemes amb la glàndula tiroide es recomana consultar amb el metge.

VITAMINA B12: només es recomanen suplements en mares veganes o vegetarianes estrictes o amb deficiències

ÀCID FÒLIC: es requereixen 500mcg diaris. Si la dieta és adequada no cal aportació extra.

VITAMINA D: si es pren el sol 15 minuts al dia no cal aportació extra.

Mare jove donant el pit al seu fill nounat. Mare feliç abraçant el seu nadó. Concepte de lactància materna i lactància infantil.

Com puc augmentar la producció de llet?

La succió eficaç i el buidatge de la glàndula mamària és el millor mecanisme per augmentar la producció de llet. El nadó ha de mamar a demanda i de manera correcta. Augmentar el nombre de preses, alletar durant la nit, buidar el pit i oferir les dues mames.

La lactància materna és una experiència enriquidora que proporciona beneficis substancials tant per al nadó com per a la mare. En seguir aquestes recomanacions i reconèixer els beneficis, les mares poden estar millor preparades per a una lactància amb èxit i gratificant. La clau és la paciència, el suport i el coneixement, que junts poden fer de la lactància una part positiva i saludable del viatge de la maternitat.

Recursos per ajudar a les mares amb la lactància

Recursos a internet:

https://www.e-lactancia.org/: permet buscar si un medicament és compatible amb la lactància o no és recomanable. Et classifica el medicament en 4 nivells segons el risc per al nadó i si el medicament que busques és d’alt risc per a la lactància et dona alternatives terapèutiques.

-La lliga de la llet de Catalunya: https://lalligadelallet.org/ . Hi ha documentació sobre la lactància, problemes d’alletament, recursos per ajudar-te a tornar a la feina mantenint la lactància i formularis administratius que t’ajuden a com demanar la reducció de jornada per l’alletament, com demanar la compactació de la baixa per la lactància materna.

-AEP (Associació Espanyola de Pediatria): https://www.aeped.es/comite-nutricion-y-lactancia-materna/lactancia-materna. Trobaràs documentació sobre la lactància per a famílies i a més et dona informació per a ser donant de llet materna i així de forma altruista ajudar a nodrir a nens malalts o d’alt risc (prematurs, nens amb malalties cardíaques o amb malaltia abdominal). A Espanya hi ha 20 bancs de llet. A Catalunya només disposem del següent:

Banc de Llet Materna de Cataluña. Ed. Dr. Frederic Duran i Jordà. Passeig Taulat, 106-116. 08005 Barcelona

-LactApp: aplicació de l’Alba Padró, consultora de lactància que té dues variants: una gratuïta (informa de lactància, complicacions, quan tornar a la feina) i una altra de pagament on fan visites en línia i hi ha recursos més extensos sobre la lactància. Al seu Instagram cada matí es connecta i respon durant una hora a preguntes sobre l’alletament. També disposa de tres llibres: “Lactancia y trabajo. Cómo volver sin morir en el intento”, “Som la llet”, “Destete. Final de una etapa”.

-Edulacta: https://edulacta.com/. Una psicòloga i una farmacèutica fan cursos de lactància materna per a pares i professionals, tenen podcasts, vídeos a Youtube amb molta informació sobre la lactància i al seu Instagram fan directes per parlar sobre l’alletament.

Recursos presencials:

Els CAP disposen de grups d’alletament formats per una llevadora, pediatra o una infermera de pediatria que es reuneixen un cop per setmana per a resoldre dubtes i problemes amb la lactància.

Pots consultar els diferents grups de lactància en aquest web:

https://www.grupslactancia.org/es

Quan una mare té una criatura, en donar-la d’alta de l’hospital una llevadora la truca l’endemà per concertar una visita a la setmana per valorar el postpart de la mare i si no es troba bé per problemes d’alletament es programa una visita presencial el mateix dia per a solucionar-ho. També hi ha visites d’urgència als CAP per a mastitis o qualsevol problema que pugui sorgir durant la lactància.

Escrit per: Paula Hernández Pérez, farmacèutica

Fonts:  Curs Alletafarma , Àgora Sanitaria

https://www.aeped.es/comite-nutricion-y-lactancia-materna/lactancia-materna

https://www.e-lactancia.org