Com ajudar als nens a superar els malsons, els terrors nocturns i el somnambulisme?
Recordem que el cicle de la son es compon de 4 fases: fase 1, fase 2, fase 3 i fase REM. La duració d’un cicle de son és d’entre 90 i 120 minuts.
En una nit es poden donar entre 4 i 5 cicles complets de son.
A partir dels 3 i fins els 12 anys poden haver trastorns de la son o parasòmnies.
Acostumen a produir-se durant l’edat escolar i desapareixen amb el pas del temps.
Els trastorns de la son en nens poden provocar problemes de memòria, sobrepès, depressió…
S’ha detectat un lleuger augment de trastorns de la son des de la pandèmia.
Les parasòmnies més freqüents son els malsons, els terrors nocturns i el somnambulisme.
Recomanacions de l’OMS sobre la higiene de la son:
- Els nens de tres a cinc anys haurien de dormir entre 10 i 13 hores.
- En edat escolar (entre 6 i 12 anys) haurien de dormir de 9 a 12 hores.
- A partir dels 13 anys dedicar 8 hores diàries a la son.
CONSELLS
- Assegurar-nos de que el nen no pateix alguna malaltia que afecti a la son:
- les que generen en picors més forts a la nit: com escama, sarna.
- les que provoquen vòmits, descomposició, incontinència urinària.
- Comprovar que el nen no estigui prenent un medicament que doni insomni com efecte advers. Es recomana, si es pot, traslladar la presa del medicament al matí.
- Fer sopars lleugers, reduint els greixos.
- Deixar de beure líquids dos hores abans d’anar-se’n a dormir.
- Orinar abans d’anar a dormir.
- Evitar la televisió, els videojocs, mòbil i altres pantalles abans de dormir.
- Acostumar als nens a dormir en el seu llit.
- No donar menjar a mitja nit (excepte si es tracta d’un nadó).
- Fer servir rutines relaxants abans d’anar a dormir com llegir un conte, fer un massatge o posar una cançó suau.
- Mantenir horaris de son regulars.
Com diferenciem els malsons, el somnambulisme i dels terrors nocturns?
MALSONS
Episodis desagradables i angoixants durant el son REM.
Apareixen en qualsevol moment de la nit però son més freqüents en l’últim terç de la nit.
Duren uns 10 minuts.
Son deguts a:
- a) ansietat, inseguretats o preocupacions de casa o de l’escola.
- b) a la por a la foscor o a les ombres a les parets.
- c) son insuficient
- d) alguns fàrmacs.
El nen es desperta sol, angoixat, nerviós, alterat, amb suor.
Se’n recorda del que ha passat i ho pot explicar.
Apareixen entre els 3-6 anys però son més freqüents entre els 6- 10 anys.
La majoria dels nens després del malson estan tant cansats que es tornaran a dormir de seguida.
Consells per reduir els episodis de malsons:
- evitar pel·lícules, programes de televisió o contes de terror.
- fer coses agradables durant el dia.
- identificar els factors estressants pel nen i eliminar-los o reduir-los
- seguir les recomanacions de l’OMS sobre la higiene de la son.
Recomanacions pels pares o cuidadors quan apareixen malsons:
- intentar despertar-lo suaument recalcant que només ha sigut un malson, mantenir-nos a l’habitació amb ells dient paraules de recolzament i carinyoses per fer-lo sentir segur i acompanyat. No és necessari preguntar-li sobre el contingut del malson però si es fa s’hauria de posposar pel dia següent.
- al dia següent si es parla del malson buscar finals alternatius que no els hi donin por.
- utilitzar “elements màgics” que els hi donen seguretat: les seves joguines, làmpades “quita-miedos”, atrapa-somnis,…
Quan consultar amb un pediatre?
- si apareixen malsons diàriament
- si apareixen diversos episodis en una nit
- quan afecten a l’activitat diària
- quan hi ha risc de lesions
TERRORS NOCTURNS
Son més agressius que els malsons.
Episodis de terror i paor.
Apareixen durant el son no REM.
Més freqüents en el primer terç de la nit.
Duren de 3 a 15 minuts.
Finalitzen espontàniament.
És habitual que el nen estigui adormit i que de sobte faci un crit o plor a mitja nit amb els ulls oberts i la mirada fixa.
Son molt viscuts, donen molta angoixa i malestar: agitació motora, suor, respiració ràpida, taquicàrdia i pupil·les dilatades.
Igual que en el somnambulisme el nen no respon a estímuls externs.
El nen no els recorda.
Causa desconeguda.
Més freqüent en nens amb antecedents familiars.
Més freqüents entre els 3-4 anys.
Factors que poden provocar terrors nocturns:
- Son insuficient.
- Horaris de son irregulars.
- Altres trastorns del son com el síndrome apnea/hipocàpnia
- Febre o malalties.
- Estrès.
- Dormir amb la bufeta plena.
- Alguns fàrmacs.
SOMNAMBULISME
És un problema freqüent en nens a partir dels 4-5 anys.
Es produeix sobretot al principi de la nit en la fase REM.
És més habitual quan el nen ha menjat en excés poc abans d’anar-se’n a dormir però de vegades no hi ha cap causa.
Recomanacions pels pares o cuidadors:
Quan aparegui conduir al nen cap al llit, deixar que l’episodi tingui lloc sense que el nen es faci mal al agitar-se.
El nen durant els episodis de somnambulisme pot posar en risc la seva salut o la dels altres per això es recomana:
- tancar amb clau portes i finestres de tota la casa.
- amagar les claus dels vehicles.
- evitar que el nen dormi en lliteres o llits elevats.
- mantenir els objectes perillosos fora del seu abast.
- no posar objectes perillosos o que es puguin trencar a prop del llit.
- treure objectes de les escales o a prop del llit per a que el nen no s’ensopegui.
- col·locar campanetes o alarmes a la porta de l’habitació del nen per avisar als pares de que el nen surt de l’habitació.
Quan el nen està patint un episodi de somnambulisme s’ha d’intentar:
- no despertar-lo perquè es pot provocar que el nen s’agiti encara més.
- no parlar de l’episodi al dia següent.
- que el nen no es faci mal durant l’episodi.
Consells per reduir el somnambulisme o els terrors de la son:
- no suprimir les migdiades si les fa habitualment.
- evitar que el nen prengui cafeïna abans d’anar-se’n a dormir
- seguir les recomanacions de l’OMS sobre la higiene de la son.
Quan consultar amb el pediatre en el cas de terrors nocturns o somnambulisme?
- si el nen té episodis molt sovint.
- si el nen està amb somnolència durant el dia.
- si no han desaparegut els episodis a l’adolescència.
Font: “Diagnóstico etiológico en pediatria” R.S. Illingworth; “GPC Transtorno del sueño infantil “de Guiasalud.es
Escrit per: Paula Hernández Pérez, farmacèutica.